L'Escola del Bosc cent anys després. Allà on Rosa Sensat va sistematitzar la seva pedagogia / Albert Esteruelas i Teixidó, Jordi García i Farrero, Isabel Vilafranca Manguán
Esteruelas Teixidó, Albert


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 49 (2015) , p. 111-133 (Dossier. ntre l'Escola del Bosc (1914) i l'Escola del Mar (1922): Dues iniciatives pedagògiques enmig d'una Dictadura) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà, francès i anglès.

El 8 de maig de 1914 va començar a funcionar l'Escola del Bosc del Parc de Montjuïc, una iniciativa pedagògica de l'Ajuntament de Barcelona per tal de millorar i enfortir la salut dels infants. Es van obrir dues seccions, una de nois i una altra de noies, situant-se Rosa Sensat i Vilà (1873-1961) al capdavant de la segona. De fet, allà -a l'Escola del Bosc, una escola a l'aire lliure- Rosa Sensat va desenvolupar el seu assaig pedagògic més genuí, sobre la base dels principis pedagògics del naturalisme i del vitalisme que donaven un gran protagonisme al desenvolupament físic, intel·lectual i social dels infants. Tot partint de la idea que educar significa vivificar (és a dir, donar vida en tots els àmbits o esferes), Rosa Sensat va proposar una pedagogia renovadora, activa metodològicament i compromesa socialment, que ha estat un referent de primer ordre en el moviment de renovació pedagògica que Catalunya ha viscut en les darreres dècades.

La Joventut en l'anarquisme (1868-1910) / Albert Esteruelas Teixidó, Javier Ventura Blanco
Esteruelas Teixidó, Albert


En: Educació i Historia. Revista d'Historia de l'Educació. Barcelona, núm. 6 (2003) (2004) , p. 44-55 (Dossier Associacionisme juvenil, socialització i educació al segle XX) 

Els Estats Units, un model a Catalunya / Albert Esteruelas i Teixidó
Esteruelas Teixidó, Albert


En: Educació i Historia. Revista d'Historia de l'Educació. Barcelona, núm. 8 (2005) (2006) , p. 184-205

En aquest article s'aprofundeix en l'estudi de la influència que els Estats Units ha exercit en la gènesi de l'educació, l'escola catalana i la renovació pedagògica. Mostrem com els principals seguidors (Bardina, Homs, Palau i Vera, entre d'altres) de l'educació clàssica nordamericana (Emerson i Franklin, principalment) són partidaris de l'educació nacionalitzadora o pedagogia nacional. La conjunció d'ambdós factors derivarà en un civisme liberal, atès que la relació entre la cultura estadounidenca i la catalana no és conservadora. Els Estats Units influiran també notablement en altres maneres d'entendre la societat, ja que es caracteritza per haver estat bressol de l'utopisme, de les experimentacions iniciades en conjunció amb un esperit darwinià; sense bandejar la presència de Pestalozzi, la filosofia escocesa, l'espiritisme i la frenologia. Tot plegat, per confluència amb els interessos catalans, va generar un filoamericanisme innegable però poc reconegut. Aquesta relació es féu material en la publicació d llibres, de revistes, en definitiva, en la transmissió de certes característiques de l'educació pública que ajudaren a construir i mantenir un model antropològic basat en les que podríem anomenar virtuts protestants del treball i de l'esforç quotidià.